Ser
una mare i pare responsable és assumir que el benestar / malestar dels nostres
fills depèn fonamentalment de nosaltres i decidir que amb això volem fer alguna
cosa, volem canviar el que no funciona, volem assumir les nostres dificultats
i, des d’elles, buscar la nostra pròpia manera de relacionar-nos amb el nostres
fills/es; buscar els nostres propis i personals referents.
El
que motiva aquest projecte és la idea última que totes les mares i pares tenen
el dret, també el deure, de tenir a les seves mans la responsabilitat de
l’EDUCACIÓ (en majúscules) dels seus fills/es. A cops, es cert, que sentim no
tenim prou coneixements d’alimentació, de prevenció, educatius, culturals, ...
per tenir la cura i fer l’acompanyament que voldríem als nostres fills/es. En
tots aquests aspectes hem de buscar qui ens acompanyi en la seva criança i
també aprendre a desestimar aquells recursos socials i professionals que no ens
interessen. Però també hem de buscar qui ens acompanyi en el seu creixement
emocional, que depèn tant o més directament de nosaltres que els temes que
abans hem esmentat. A més, d’aquest creixement emocional dependrà, no només la
salut psicològica i emocional dels nostres fills/es, sinó també les seves
actituds davant la vida.
Així
doncs, l’objectiu que ens proposem amb aquests tallers és acompanyar la fita de
trobar el propi camí de ser mare o pare, fent sorgir de dins de cada ú els
propis recursos i potencials personals i facilitar un entorn de reflexió i
assessorament professional o tècnic necessari per acompanyar aquest camí.
Us
proposem abordar l’àmbit relacional (pares / fills) que esdevé la porta
d’entrada al món emocional i a l’estructura psíquica, però també física de la
persona. Si tenim dificultats per veure, estar en contacte, sentir als nostres
fills, difícilment podrem plantejar-nos la seva nutrició, salut i cura o
desenvolupament en altres sentits de la vida. Creiem que tenir cura del més
profund de nosaltres és la millor forma per plantejar-nos cuidar de forma
integral els nostres fills/es.
EL CAMÍ DE SER MARE
O PARE
Ser
mare i pare és un camí que hauria de néixer de l’amor i el desig compartit de
ser-ho. Aquesta frase tan senzilla té molts matisos en els seus conceptes
‘amor’, ‘desig’ (que no il·lusió), ‘compartir’. A cops, en aquests mateixos
matisos comencen les nostres dificultats com a mares i pares.
Però
el conflicte, la dificultat, els acostumem a notar de forma evident en la
relació. Bé perquè a cops ens relacionem des d’un “rol” (paper) de mare/pare
més o menys “ideal”, bé perquè ho fem des d’altres aspectes del nostre ser que
estan massa lluny del que realment som. Des d’aquí serà complex estar en
contacte amb les necessitats dels nostres fills/es i més encara sentir-los i
relacionar-nos amb ells de veritat. Es probable que, si ens ho plantegem
profundament, entrem en conflicte i dificultat i sentim que no sabem com
actuar, que no tenim guia i que en realitat no sabem ser la mare o pare que
desitjaríem. Aquest referent està dins de cada ú/una de nosaltres però ens hem
allunyat massa per percebre’l.
Malauradament,
la nostra societat (per la seva estructura i mancances) tampoc ha protegit i
respectat com es mereix aquesta etapa de la nostra vida. I no parlem a nivell
econòmic, si no bàsica i primordialment a nivell de sentiments i valors humans
que no ens han estat donats i que en han fet assumir com a natural,
l’aïllament, el maltractament, l’abandonament, la directivitat i la manca
d’interès en la descoberta i estima sincera entre nosaltres.
Els
tallers proposats tenen per objectiu entrar en contacte amb les nostres
dificultats com a mares i pares i des d’aquí iniciar el camí cap el nostre
particular referent. No és un viatge fàcil, mes aviat.... esdevé un repte.
OBJECTIU
Acompanyar
a les mares i als pares a que puguin trobar el seu lloc, les seves pròpies
respostes, potenciant les seves capacitats d’acompanyar els seus fills,
recuperant la guia del seu propi instint. Ells millor que ningú, coneixen o
poden arribar a conèixer al seu infant, escoltar-lo adequadament i ajustar-se a
les seves necessitats.
Els
professionals només hem d’acompanyar aquest camí, sense dogmatismes ni judicis.
EN
QUE ES DIFERÈNCIA AQUEST PROJECTE D’ALTRES?
Té
una direcció i un posicionament en el que el professional acompanya a retrobar
el coneixement que tots i totes tenim dins i a recuperar la confiança i la
força per fer-lo servir, lluny de donar una direcció i guia vinguts de fora.
Si
durant milions d’anys els éssers humans han sabut acompanyar els seus fills és
que dins nostre tenim una guia. Ningú ha de dir-nos com hem de fer-ho, si però
hem de connectar amb el que es natural i detectar quines coses sorgeixen de les
nostres dificultats personals. És en aquest sentit on cada ú/una de nosaltres
hem de tenir l’acompanyament necessari per no perdre’ns.
METODOLOGIA
Vivencial
i partint de la realitat / dificultat de cada ú (com a mare / com a pare)
ESTRUCTURA I
FUNCIONAMENT DEL GRUP
Els
grups que proposem tenen per objectiu entrar en contacte amb les nostres
dificultats com a mares i pares i des d’aquí iniciar el camí cap el nostre
particular referent. No és un viatge fàcil, mes aviat.... esdevé un repte, que
requereix de la nostra consciència i també d’un treball continuat. En aquest
sentit és proposa la creació de grups estables de pares que desitgin treballar
el seu particular camí cap a la maternitat o paternitat amb altres mares i
pares i acompanyats de professionals.
A
partir del diàleg i de propostes o activitats guiades de caràcter corporal,
expressiu i/o relacional intentarem fer incursions dins nostre i estar el màxim
possible en contacte amb nosaltres mateixos/as, per poder reflexionar sobre com
percebem, ens relacionem i ens comuniquem amb els nostres fills/es.
A QUI VA ADREÇADA LA
PROPOSTA?
A
mares i pares de nenes o nens de fins a 7 anys o a aquells que desitgen ser-ho.
Pretén
cobrir, per tant, els cicles que van des de la preconcepció fins la segona
infància (passant pel cicle prenatal, perinatal i primera infància).
Donat
que el treball que realitzarem va adreçat només als adults, no es podrà assistir
amb infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada